A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z
ABOLIR anular una llei. Derogar un precepte.
ACARAMENT

en matèria d’investigació criminal, i per ordre del jutge o una altra autoritat competent, la confrontació dels testimonis o acusats que es contradiuen en les seves declaracions, per esbrinar millor la veritat oint-los en els seus debats, discussions, retrets i acusacions.

ACCIÓ

dret que es té a una cosa. En Dret processal és la facultat d’acudir als tribunals de Justícia i recaptar una decisió sobre un determinat assumpte. En Dret penal és l’acte humà típic o conducta prevista per la llei com constitutiva de delicte. En Dret mercantil és la part o porció en la qual es divideix el capital d’una companyia o societat, particularment de les societats anònimes.

ACTA relació escrita, en la qual es fa constar un fet, una obligació, un judici, etc.
ACUMULACIÓ

reunió d’accions o d’autos (judicis), compatibles pel seu objecte, i susceptibles de ser resolts en el mateix procediment per sentència única.

ALTRESSÍ expressió utilitzada en els escrits forenses per indicar després de la súplica una petició més al Tribunal al qual va dirigit. Determinades peticions hauran de formular-se per mitjà d’altressí, segons indiquen les lleis processals.
APEL·LACIÓ recurs de part agraviada per resolució judicial davant Jutge. Poden ser en ambdós efectes (devolutiu i suspensiu) en aquest cas es remeten els autos originals al Tribunal Superior i queda en suspens la tramitació de l’assumpte principal, o en un sol efecte (el devolutiu) quan no es suspèn l’execució de la resolució recorreguda, remetent-se al Tribunal Superior un testimoni de la mateixa.
ARBITRATGE forma de dirimir conflictes mitjançant la submissió dels interessats a la decisió d’un tercer.
ASSENYALAMENT fixar dia i hora per al judici o per a una diligència judicial.
ATORGAMENT acte pel qual les parts que intervenen en un negoci jurídic presten el seu consentiment a la formalització del corresponent document, redactat per sí o per notari.
BANCARROTA cessament o suspensió que fa un comerciant, o home de negocis, del seu gir o tràfic, sense pagar els seus deutes. Mercantilment, fallida o bancarrota són sinònims, encara que la veu tècnica sigui sens dubte aquella i no aquesta.
BENEFICIARI qui gaudeix d’un territori, predi o usdefruit rebut per gràcia d’un altre superior, al qual reconeix. Persona a qui beneficia o afavoreix contracte d’assegurança, especialment dels anomenats de vida.
BIGÀMIA estat de l’home casat a la vegada amb dues dones; o de la dona amb dos marits simultanis. En Dret Penal, el delicte que comet una suficient, per actuar en un assumpte concret com a apoderat d’una altra persona. En judici, és precís que un lletrat persona quan contreu matrimoni sense haver estat dissolt l’anterior.
BILATERAL fa referència a l’existència. Decadència de drets al no exercitar-se en el termini previst a l’efecte. Al igual que la prescripció és una manifestació de la influència del temps en les relacions jurídiques. En la caducitat el temps és una dada definitiva de forma que el dret de dues parts en una relació. Situació pròpia de les obligacions recíproques, en la qual vàries persones es situen en dos plans diferents amb prestacions que es corresponen.
CADUCITAT sols està viu en el termini previst per a cada supòsit. En el cas de la prescripció el dret subsisteix mentre que no es produeixi el fet del no exercici en el temps previst.
CALÚMNIA la falsa imputació d’un delicte dels que donen lloc a procediment d’ofici.
CAPACITAT aptitud o idoneïtat que es requereix per exercir professió, ofici o ocupació, per contractar, disposar per acte entre vius o per testament, succeir, casar-se i realitzar la generalitat dels actes jurídics. Poder per obrar vàlidament. Suficiència per ser subjecte actiu o passiu de relacions jurídiques determinades. La capacitat és, per tant, l’aptitud d’obrar vàlidament per sí mateix. Personalitat i capacitat són idees distintes: la primera indica la possibilitat de ser subjecte de drets; la segona, la d’obrar vàlidament.
CÀRREGA tribut o gravamen que s’imposa a una persona o cosa. Obligació que es contreu per raó d’estat, ocupació o ofici. Servitud, cens, hipoteca o altre gravamen real sobre immobles. Càrregues públiques són les que s’imposen al poble en favor de l’Estat; municipals, les que recauen sobre els veïns d’un municipi que no estiguin exclosos per alguna raó legal; càrregues matrimonials, les que comprenen la manutenció de la família i l’atenció dels fills; de la societat conjugal, els deutes contrets durant el matrimoni per qualsevol dels conjugues; càrregues reals, les que graven béns immobles; i personals, els serveis als quals queden subjectes certes persones.
CATASTRE és el Registre públic que conté la quantitat, qualitat i estimació dels béns posseïts per cada veïnat, per servir de base en el repartiment de contribucions.
CAUTELAR es diu de les mesures de precaució que poden adoptar-se en el procés judicial, a l’objecte de garantir el resultat del mateix, pal·liant les conseqüències de la seva duració. Tal és el cas de l’embargament preventiu.
CERTIFICAR assegurar, afirmar. Fer certa una cosa, donant constància per escrit.
CITACIÓ diligència en virtut de la qual es convoca a una persona per a que acudeixi a un determinat acte, judicial o extrajudicial.
CIVIL es diu de tot allò que fa referència als interessats particulars, règim de família i condició dels béns, també tenen aquesta qualificació les disposicions i matèries que emanen dels poders laics, a diferència de les que procedeixen de l’Església, de les organitzacions militars. Per contraposició al Dret públic es refereix al Dret privat.
COHEREU hereu en unió d’un altre o altres; o sigui, el que és cridat juntament amb algú més a la successió d’una herència.
CONCILIACIÓ acte pel qual les parts que tenen plantejat un conflicte, compareixen per intentar solucionar i transigir les seves diferències. Prèviament al començament de la contesa judicial.
CONTRACTE acord de voluntats entre dues o més persones obligant-se a donar, fer, o no fer alguna cosa. El contracte no és doncs el document que ho recull, i que constitueix únicament una exigència de prova. El contracte existeix des de que una o vàries persones consenten en obligar-se, respecte d’una altra o altres, a donar alguna cosa o prestar algun servei (Art. 1254 del CC).
CREDITOR subjecte actiu d’una obligació. El que té dret a demanar el compliment d’una obligació.
DECISORI s’aplica al jurament que presta la part en procediment civil al absoldre posicions en la pràctica de la prova de confessió, de forma que quant manifesti fa plena no obstant qualsevol altre prova.
DECLARACIÓ acció i efecte de declarar. Manifestació que es fa per comunicar un fet o explicar un assumpte.
DECOMÍS sinònim de comís, terme aquest més usual. La confiscació dels mitjans o efectes del delicte constitueix una pena accessòria, en perjudici del delinqüent, i en benefici de l’Estat, quan no procedeix la restitució dels esmentats objectes al propietari.
DECRET disposició o resolució dictada per l’Autoritat en assumptes de la seva competència.
DEMANDA petició. Processalment és l’escrit mitjançant el qual l’actor o demandant exercita en judici civil una o vàries accions.
DEMANDAT aquell contra el qual es demana alguna cosa en judici civil o contenciós administratiu.
DEMANDANT el qui demanda, demana, insta o sol·licita. El qui entaula una acció judicial; el qui demana alguna cosa en judici; el qui assumeix la iniciativa processal.
DENÚNCIA manifestació de coneixement verbal o escrit efectuada davant les autoritats judicials o policials, d’un fet punible, essent una obligació per part de tota persona que presencies la perpetració de qualsevol delicte públic.
DESACATAMENT cometen delicte de desacatament aquells que trobant-se un ministre o una autoritat en l’exercici de les seves funcions o amb ocasió d’elles, els calumniïn, injuriïn, insultin o amenacin de fet o de paraula, en la seva presència o per escrit que les dirigeixin DESAFORAR. Trencar els furs i privilegis que corresponen a una persona.
DICTAMEN informe emès per perit en una determinada matèria sobre assumpte sotmès a la seva consideració
DILATORI llarg, prolongat. Que té la força d’estendre la tramitació d’actuacions. Es diu d’excepcions processals, l’admissió de les quals impedeix resoldre sobre el fons de l’assumpte, dilatant el procés i la resolució definitiva.
DILIGÈNCIA cura o zel en el desenvolupament de funció o compliment d’obligacions. El nostre CC es refereix a la diligència “tipus” del bon pare de família en l’art. 1.104. Actuació processal.
DIVORCI ruptura del vincle matrimonial, que no es pot confondre amb la mera separació personal, que deixa el vincle incòlume. Les causes del divorci estan recollides en l’art. 86 del Codi Civil.
DOL engany, frau. En Dret civil, és la voluntat maliciosa i deslleial en el compliment d’obligacions, o en la seva constitució.
EDICTE crida o notificació pública realitzada mitjançant escrits en estrats d’oficina o tribunal, i en premsa periòdica. Forma de notificació judicial previnguda la LEC, quan no consti el domicili de la persona que ha de ser notificada.
EMBARGAMENT retenció de béns ordenada per l’autoritat judicial o administrativa a conseqüència d’un deute o d’un delicte o falta, per assegurar el pagament d’aquella o la responsabilitat que es pugui haver contret en virtut d’aquests.
EMPARA recurs constitucional, per a la protecció de drets i llibertats reconeguts en la Constitució
EMPLAÇAMENT citació o requeriment que es fa a una persona perquè comparegui davant un jutge o tribunal en el dia i hora que s’ha fixat amb objecte d’oposar-se a la demanda o de defensar-se en alguns càrrecs, o perquè es personi davant el jutjat superior en cas d’apel·lació d’una sentència en l’assumpte de la qual n’és part.
ESTAFA defraudació realitzada mitjançant engany. Delicte integrat per tres elements, perjudici patrimonial, ànim de lucre i engany.
EXECUCIÓ acció i efecte d’executar. Fase del judici en el qual es compleix allò ordenat en la sentència.
EXHORT comunicació d’un jutge o tribunal a un altre de la mateixa categoria, per a la pràctica d’alguna diligència judicial.
EXTRADICIÓ lliurament que fa un país a un altre d’un presumpte delinqüent, per ser jutjat on es varen cometre els fets.
EXTRAJUDICIAL es diu d’allò que es resol sense acudir als tribunals de justícia.
FALTA acció o omissió voluntària penada per la llei amb penes lleus.
FALLADA sentència o pronunciament definitiu en un plet. Part dispositiva de la sentència, condemnant o absolent al demandat, i resolent tots els punts de litigi que hagin estat objecte de debat.
FALLIDA acció i situació del comerciant que no pot satisfer els deutes o obligacions contrets.
FIANÇA obligació subsidiària que assegura el compliment d’una obligació principal contreta per un tercer. Quan s’obliga a quelcom a pagar o complir amb un tercer, en cas de no fer-ho aquest (Art. 1.822 del CC).
FIDEÏCOMÍ disposició de darrera voluntat per la qual el causant o testador deixa tot o part dels seus béns a una persona (fideïcomisari) amb la finalitat de que doni als esmentats béns un destí determinat. Encàrrec de confiança del testador. Regulat pel CC en els arts. 781 i seg.
FISCAL referent al fisc. Funcionari que exerceix el Ministeri públic davant els tribunals, ostentant en general la representació d’interessos públics.
FITA senyals situades permanentment per senyalar els límits i superfícies de finques i heretats.
FRAU engany. Acció contrària a la llei o als drets per ella protegits, realitzada amb intenció de lucre mitjançant engany.
FUR compilacions generals municipals. Circumstància personal, real o local, que determina la competència dels tribunals per conèixer d’un determinat assumpte.
GANANCIAL s’aplica als béns que es guanyen o augmenten durant el matrimoni, contret baix el règim econòmic matrimonial denominat de ganancial, establert pel CC salvo estipulació en contra, senyalant l’art. 1.401 els béns que tindran aquest caràcter.
GARANTIA fiança, penyora, hipoteca.
GRAVAMEN càrrega o obligació que pesa sobre alguna persona o cosa.
HÀBIL apte per a una cosa. Es diu dels dies que actuen els tribunals. Persona que té capacitat per fer un acte jurídic.
HEREU persona que per disposició legal, testamentària o contractual, succeeix en tot o part d’una herència. Es diu hereu el qui succeeix a títol universal, a diferència del delegatari que succeeix a títol particular (Art. 660 del CC).
HIPOTECA dret real que subjecta determinats béns al compliment d’una obligació (Art. 45 de la LH). Essencialment recau sobre béns immobles, si bé també alguns béns mobles de fàcil identificació (automòbils, aeronaus) són susceptibles de ser hipotecats.
HOMICIDI mort donada per una persona a una altra. Delicte comès per qui mata a un altre, que no ascendent, descendent ni cònjuge (ja que seria parricidi), i sense concórrer en l’acció les circumstàncies traïdoria, premeditació, encrueliment, preu o estrall, que la convertiria en assassinat.
IMMUNITAT exempció d’obligacions, penes o càrrecs a favor d’alguna persona o d’algun lloc.
IMPEDIMENT obstacle que impedeix o retarda la celebració d’un matrimoni. És diriment el que origina l’anul·lació del matrimoni, si arriba a celebrar-se. És impedient, el qual el fa il·lícit, però no nul, si es contreu. Exemple del primer és la violència o vincle anterior. Del segon, els vots simples (Arts. 83 i 84 del CC).
IMPUTABILITAT aptitud de la persona per respondre dels actes que realitza. El nin, i el foll, no són imputables per mancar aquesta aptitud, i d’aquí estar compresos en les exempcions de responsabilitat de l’art. 8 del CF.
INALIENABLE allò que no es pot transferir vàlidament. Com els drets naturals, i les coses que estan fora del comerç.
INCOAR iniciar o començar alguna cosa. Donar començament a un procés o expedient.
INCRIMINAR acusar per un delicte o falta.
INDICI rastre, vestigi o senyal d’alguna cosa que no es coneix. Conjectura derivada d’un fet. L’indici no és una prova, sinó una simple dada que permet albirar la indagació i descobriment d’un fet. Per al processament d’una persona es precisa al menys l’existència d’algun indici racional de criminalitat.
INJÚRIA expressió proferida o acció executada en deshonra, descrèdit o menyspreu d’una altra persona. És un delicte privat, sols perseguible mitjançant querella de la part ofesa. No basta la simple denúncia del fet per al seu càstig.
INSTÀNCIA sol·licitud. Informe. Petició. Nom de cada grau jurisdiccional. En l’ordre civil existeixen dues instàncies. La primera és l’exercici de l’acció davant el primer jutge que ha de conèixer del assumpte; la segona, constitueix el grau d’apel·lació. En l’ordre penal també existeixen dues instàncies en el procés per faltes i en el procés per delictes menors.
INTERDICTE judicis possessoris de tramitació sumaria i senzilla, dirigits a decidir provisionalment sobre la possessió d’una cosa, o per reclamar algun dany imminent. En això es resol sobre el fet de la possessió, reservant-se les qüestions jurídiques complexes que poguessin plantejar-se per ulterior coneixement en el ulterior i definitiu procés declaratiu.
INTERPEL·LACIÓ demanda. Petició. Requeriment.
JUDICI capacitat o facultat d’una persona per distingir entre el bé i el mal. Sensatesa, seny. En Dret processal es sol utilitzar com a terme sinònim a procés, no obstant això no es pot identificar, perquè el judici equival a la funció intel·lectual que el jutge realitza en la sentència a base de raonaments lògics i valoracions jurídiques que culminen amb la fallada.
JURAT tribunal constituït per un cert número de ciutadans elegits per sorteig, que es manifestarà en consciència sobre la culpabilitat dels acusats en un procés penal.
JURÍDIC concernint al Dret. Ajustat a ell. Legal.
JURISDICCIÓ autoritat. Poder per aplicar les lleis. Territori en el qual un Tribunal exerceix la seva autoritat. Facultat de dir el dret i determinar la solució jurídica adequada per a cada supòsit conflictiu concret, i que correspongui exclusivament als jutges i tribunals.
JURISPRUDÈNCIA doctrina emanada de les resolucions dels tribunals. En sentit estricte sols constitueix jurisprudència la doctrina emanada de les resolucions del Tribunal Suprem en forma reiterada. Segons l’art. 1.0 del CC la jurisprudència complementarà l’ordenament jurídic amb la doctrina que de forma reiterada estableixi el Tribunal Suprem, al interpretar i aplicar la llei, la costum i els principis generals de dret.
JUTGE funcionari que pertany a la carrera judicial, únic investit amb autoritat per jutjar i fer executar allò jutjat, en les causes de les seves respectives competències. També els jutges de pau, que no pertanyen a la carrera judicial, i són de caràcter llec, exerceixen el seu càrrec en petites localitats amb limitades funcions jurisdiccionals.
JUTJAT tribunal unipersonal o d’un sol jutge.
LABORAL relatiu al treball. Denominació d’aquella branca jurídica que regula les relacions derivades dels contractes de treball i de la Seguretat Social.
LAUDE resolució que dicta l’àrbitre en l’arbitratge de dret, o arbitratge d’equitat, resolent definitivament el conflicte que els ha estat sotmès. Les esmentades resolucions són executives davant els tribunals ordinaris.
LEGALITZACIÓ forma jurídica d’un acte. Certificació de veritat o de legitimitat. Autenticació. En el Dret notarial es distingeix la legalització de la legitimació. La primera és la comprovació de la firma que d’un notari consta en un document autoritzat per ell i que, per fer fora de la província en la qual exerceix les seves funcions, requereix la firma de dos notaris més del mateix partit judicial, o el vist i plau del jutge de primera instància, que posarà el segell del jutjat. Per legitimació s’entén l’autenticació que el notari fa de les firmes d’autoritats, funcionaris i particulars.
LEGITIMACIÓ acció o efecte de legitimar. En matèria de filiació, constitueix una ficció legal en virtut de la qual, es consideren com a legítims fills haguts fora de matrimoni. En Dret processal, està constituïda per l’especial relació que ha d’existir entre els litigants i els d’objecte de litigi, de forma que únicament qui l’ostenti pugui ser part hàbil en el procés.
LICITACIÓ venda o compra d’una cosa en subhasta pública.
LITIGI procés. Contesa judicial. Conflicte sotmès a la decisió dels tribunals. Vàries expressions s’utilitzen amb significació semblant, però tècnicament, s’han de diferenciar. Així, procés, és una sèrie o successió d’actes que composen l’ordre d’actuar; procediment és la forma particular i concreta de canalitzar un procés; i el judici està constituït per la voluntat manifestada del Tribunal, mitjançant la sentència.
LLEGAT papers o conjunt de documents que constitueixen un expedient o uns autos.
LLEI regla, norma. Disposició emanada del poder legislatiu.
LLIURAMENT ordre de pagament donada per escrit per a que el tresorer, administrador, corresponsal, mandatari, etc., satisfaci una quantitat de doblers o lliuri determinats gèneres.
MAGISTRAT membre dels tribunals col·legiats. Categoria de membre de la Carrera Judicial.
MALVERSACIÓ substracció, disposició o aplicació diferent a la prevista, respecte de cabals públics o aliens.
MANCOMUNAR obligar-se dues o més persones a l’execució o realització d’una mateixa cosa o abono d’una mateixa quantitat.
MANDATARI persona a favor de la qual es confereix el mandat o gestió, acceptant intervenir en l’assumpte del qual es tracti.
MANDAT “Pel contracte de mandat s’obliga una persona a prestar algun servei o a fer alguna cosa, per conte o encàrrec d’una altra” (Art. 1.709 del CC).
MARMESSOR persona encarregada pel testador d’executar i complir la seva voluntat testamentària (Art. 892 i seg. del CC).
MERCANTIL relatiu al tràfic comercial, al comerciant individual o societats mercantils.
NOCTURNITAT circumstància agreujant de la responsabilitat en certs delictes i casos, pel fet de cometre’s aprofitant la nit.
NOTA resumen de la causa per a instrucció simultània del Tribunal i de les parts en els recursos.
NOTARI funcionari públic autoritzat per donar fe, conforme a les lleis, dels contractes i demés actes extrajudicials.
OBCECACIÓ és circumstància atenuant la d’obrar per estímuls tan poderosos que naturalment hagin produït arravatament o obcecació. És de tan variable apreciació que no cap senyalar amb criteri rígid i inflexible les normes determinades i precises que obliguen a aplicar-la, essent les úniques que la constant i repetida jurisprudència té fixades, que l’estímul generador del arravatament i obcecació sigui poderós i immediat, amb tan sobtada vivesa que pertorbi momentàniament la intel·ligència i sobre encengui la voluntat del que la sofreixi, atenent tant a les circumstàncies objectives del fet en sí, com a les subjectives de l’autor del delicte en el moment de la seva execució, i que l’impuls no neixi de cap fet o acte contrari a la moral.
ONERÓS dispendiós. S’aplica al contracte o acte jurídic que exigeix determinades prestacions per a les parts en contraposició al denominat gratuït.
PAPERETA escrit de demanda d’algunes actuacions processals com en judici verbal i en acte de conciliació, de senzilla redacció que contindrà exclusivament la identificació de les parts, pretensió que es dedueix, data i firma.
PATRIMONI el conjunt de béns.
PEÇA part. Cada una de les actuacions que es segueixen en un procés independentment. Ha de formar-se peça separada, per a la tramitació d’incidents, o assumptes accessoris, que no impedeixen la continuació del principal.
PENA sanció o càstig establert per la Llei per als autors i responsables d’infraccions. Sancions específiques compreses en el CP, susceptibles de imposar-se als responsables de delictes i faltes i que estan recollides en el CP.
PERIT entès en una matèria o especialitat del saber. Titulat. Persona que posseeix coneixements científics, artístics o pràctics i que mitjançant la denominada prova pericial, il·lustra als tribunals amb els coneixements propis, per a l’existència de majors elements de judici.
PERSONAR-SE comparèixer en judici. Mostrar-se part en qualsevol assumpte o negoci.
PLET causa contenciosa davant els tribunals. Litigi. Discussió.
PODERDANT persona que atorga el poder o mandat.
PRESUMPCIÓ conjectura. Indici. Decisió legal salvo prova en contrari. Hi ha dues classes de presumpció, a saber: una determinada per la llei, que es diu presumpció legal o de dret, i una altra que forma el jutge, per les circumstàncies, antecedents, concomitants o subsegüents al fet principal que s’examina, i es diu presumpció de l’home (Art. 1.249 CC). La primera és de dues classes; doncs o té tal grau de força que contra ella no s’admet prova, i llavors es diu presumpció juris et jure, de dret i per dret; o sols es considera certa mentre no es provi el contrari, i en tal cas es diu presumpció juris tantum.
QUERELLA escrit formal presentat davant el jutjat competent amb intervenció de lletrat i procurador, mitjançant el qual s’inicia un procés penal front a una persona, quedant constituït en part acusadora la persona que ho presenta.
QUITAMENT remissió parcial d’un deute.
QUÒRUM concurrència personal mínima, precisa per a la validesa de determinats acords en assemblees, societats i organismes col·legiats en general.
REBEL·LIA situació processal derivada de la incompareixença en judici per part de la persona front a la qual es dirigeix el mateix. Contumàcia.
RECONVENCIÓ petició o demanda que formula aquella persona que ha estat demandada en judici front al demandant aprofitant l’oportunitat del procediment iniciat, sempre que sigui procedent per la naturalesa del procediment i de la competència del jutge, a l’objecte de resoldre en una mateixa sentència.
RECURS impugnació d’un acord o resolució per qui es consideri perjudicat amb la finalitat que, en raó als motius al·legats es reformi l’esmentada resolució, bé per l’òrgan que la va dictar o pel superior.
RECUSAR posar tatxa legítima, a jutges, perits, testimonis, per a que no actuïn en el procediment, en el qual han estat cridats a intervenir.
REINCIDÈNCIA hi ha reincidència quan al delinquir el culpable hagués estat condemnat executorament per un delicte comprès en el mateix capítol del Codi Penal, o per un altre al qual la llei senyali igual o major pena, o per dos o més als quals aquella senyali pena menor.
RESOLUCIÓ acció o efecte de resoldre. Fallada, auto, providència d’una autoritat.
RETRACTE dret d’adquisició preferent a favor de determinades persones en el cas de venda de béns, en virtut del qual poden subrogar-se en el lloc del comprador, i en les mateixes condicions convingudes per al mateix.
SENTÈNCIA dret d’adquisició preferent a favor de determinades persones en el cas de venda de béns, en virtut del qual poden subrogar-se en el lloc del comprador, i en les mateixes condicions convingudes per al mateix.
SERVITUD dret o ús de naturalesa real que limita el domini en profit aliè o en necessitat pública. Gravamen imposat sobre un immoble en benefici d’un altre que pertany a diferent propietari (Art. 530 del CC).
SUBHASTA venda pública al millor postor.
SUBORN DE FUNCIONARI delicte que comet el funcionari públic que rep dons o promeses per a la realització d’alguna cosa o abstenir-se de fer-ho.
SUBSIDIÀRIAMENT d’una manera supletòria.
TAXADOR la persona entesa que fixa i determina el preu de les coses segons la seva vàlua. Perit.
TEMERITAT acció imprudent i arriscada. Sobre el seu concepte s’assenta el criteri subjectiu d’imposició de costes en el procés civil, concretat en la fórmula de “temeritat i mala fe” que és d’apreciar en els litigants que sabent o havent de saber que la seva posició és injusta la mantenen.
TERMINI espai de temps concedit per realitzar un determinat acte. És legal si ho concedeix la Llei, judicial, l’assenyalat pel Tribunal, i convencional l’establert lliurement per les parts.
TESTAFERRO el que deixa el seu nom per intervenir en un acte o contracte, que en realitat és d’una altra persona.
TESTAMENT declaració en forma solemne d’una persona disposant dels seus béns i accions per a després de la seva mort.
TESTIMONI persona que dóna testimoni d’una cosa, o la testifica. Còpia certificada d’un document, d’una acta, etc., que expedeix el secretari de jutjat o un notari. La prova, justificació i comprovació de la certesa o veritat d’alguna cosa.
TÍTOL demostració autèntica del dret amb el qual es posseeix una cosa. Document lliurat per l’autoritat corresponent per autoritzar l’exercici d’una professió.
TRAÏDORIA hi ha traïdoria quan el culpable comet qualsevol dels delictes contra les persones emprant mitjans, modes o formes en l’execució que tendeixin directament i especialment a assegurar-la, sense risc per a la seva persona que procedeixi de a defensa que pogués fer l’ofès.
TRAVAR embargar.
UNÀNIME es diu dels qui convenen en idèntic parèixer o dictamen, i d’aquest mateix parèixer o dictamen comú.
UNILATERAL que afecta només a una de les bandes o parts. Es diu del contracte en el qual només queda obligat un dels contraents, com el mutu, comodat.
USDEFRUIT Dret real de gaudiment sobre cosa d'altri, que atorga al titular les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre'n tots els fruits, si bé amb les limitacions d'haver de conservar-ne la forma i la substància, llevat que la llei o el títol de constitució estableixin una altra cosa.
VACANT es diu del càrrec que està sense proveir i del temps que transcorre sense fer la provisió. Renda que es reporta en el temps que està sense proveir-se un benefici o dignitat eclesiàstica.
VALIDAR declaració de que el poder es declari que és bastant el poder amb el que actua el procurador.
VENCIMENT compliment del termini d’una lletra d’una obligació o contracte.
VÈNIA llicència o permís. Llicencia concedida a un menor o a la dona casada per administrar per sí mateixa la seva hisenda.
VEREDICTE resposta que un jurat dóna sobre un fet en causa civil o criminal, a les preguntes formulades pel tribunal.
VIGENT s’aplica a les lleis, ordenances, costums i demés disposicions des de la seva promulgació a la seva derogació.